Manual de Supervivència Estel·lar

Per Jordi Gort

P R Ò L E G

Això que tens a les mans, amic lector, és un dels molts reculls d’anècdotes i vivències espacials pertanyents al Manual de Supervivència Estel·lar, llibre  d’una  vastitud tal que cap suport, ni digital ni analògic, pot emmagatzemar-lo, doncs està en continu creixement i només poden editar-se periòdicament aquests petits extractes que en constitueixen una mostra si bé representativa, també categòricament exigua.
Tot va començar a mitjans del segle XXI quan , completament per sorpresa, però no sense avisar, van acomplir-se amb escreix totes les profecies d’en Francesc Pujols (1882-1962),  gran savi català precursor dels surrealistes, que entre moltes altres coses va deixar escrit:
“Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s’agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se’n dirà “els compatriotes de la veritat” i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l’admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n’hi haurà molts que es posaran a plorar d’alegria, els catalans els hauran d’eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu  allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se’ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà  més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya  es vegi reina i senyora del món serà tanta  la nostra fama i l’admiració que  se’ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers”.
I doncs, així fou com succeí… L’any 2056, científics catalans varen anunciar haver fet una descoberta transcendental. Aprofundint en el problema de la unificació de camps, o teoria del tot -suposició consistent en la possibilitat de trobar una fórmula  o principi matemàtic que expliqui la totalitat dels fenòmens de l’univers i on molts científics de renom al llarg de la història, entre ells Einstein, van aprofundir sense obtenir resultats definitius- havien desenterrat del pou de la ignorància el secret últim de l’univers, la fórmula matemàtica –que més que una fórmula era una construcció mental desenvolupada matemàticament- que permetia comprendre la fi última de la creació. D’aquest descobriment se’n derivaren tota una sèrie de coneixements oblidats en l’abisme dels temps i que només se’n tenia notícia per la seva relació amb les diferents filosofies de tipus religiós. Els conflictes entre les diferents doctrines desaparegueren juntament amb aquestes en solucionar-se el problema de la fe.
Aquests fets van permetre entre d’altres meravelles, l’exploració de l’espai amb naus més ràpides que la llum i que només havien somiat els més agosarats escriptors de ciència ficció. El cas és que viatjar per l’espai va resultar tant senzill, que moltes famílies es construïren la seva pròpia nau per viatjar a les estrelles i així, de sobte, els grans problemes de la humanitat, com la superpoblació, els conflictes bèl·lics i molts d’altres passaren a la història de cop i volta, esdevenint una època d’esplendor on Catalunya es constituí com país capdavanter en la cursa espacial i on el català fou declarat  idioma universal, essent considerat en els nostres dies  la llengua materna de l’ésser humà..
En aquest context, aparegué un cos d’exploradors ben organitzat, que amb una extensa flota de petites naus interconnectades per una xarxa informàtica enllaçada a un immens banc de dades, van iniciar l’exploració de la galàxia. Aquest cos es denominà Estol Explorador, i els seus descobriments constitueixen el Manual de Supervivència Estel·lar, del que periòdicament es publiquen en llengua catalana, uns extractes de gran interès per la comunitat humana.
Vols viatjar amb nosaltres per mons nous i desconeguts plens de terrors  i meravelles? Pots fer-ho ara mateix, només et cal girar el full…!